![]()
Implantats des de ja fa temps en situacions de catàstrofes, sanitat militar i atenció prehospitalària, des dels anys 60 s’han anat creant sistemes de tria de pacients adaptats a les urgències hospitalàries a diversos països del mon destacant les experiències als Estats Units, Austràlia, Canadà, i Regne Unit. Davant els diversos sistemes existents es recomanable adoptar un que sigui útil, vàlid i reproduïble.
A Catalunya hi ha experiències pioneres de tria com la de l’Hospital de Granollers, que han begut de fonts internacionals. A Espanya, l’Hospital de Txagorritxu de Vitòria va obrir el debat sobre quin sistema adoptar al nostre país. A l’any 1999 a la reunió que la Societat Catalana de Medicina d’Urgència va realitzar a l’Hospital de Mataró, el Dr. Manel Chanovas va fer una exposició en que va resumir els conceptes bàsics de tria i els sistemes i escales emprats en aquell moment. La Societat Catalana de Medicina d’Urgència va crear un grup de treball sobre tria i va sol·licitar una beca FISS que va ser rebutjada.
Posteriorment els hospitals de Figueres, Palamós i Centre Hospitalari Unitat Coronària de Manresa han adaptat l’Escala Canadenca de Tria (CTAS) amb alguna modificació i la han informatitzat.
El pioner i referent en tria estructurada ha estat el servei d’Urgències de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell d’Andorra que ha adoptat un sistema de tria informatitzat desenvolupat per ell mateix a partir de la CTAS, amb algorismes clínics elaborats en base a aquesta escala, i que porta ja més de dos anys d’experiència pràctica. A més aquest sistema ha estat aprovat pel Servei Andorrà d’Atenció Sanitària i existeix una pàgina web en que es pot consultar el seu sistema a partir d’un exemple pràctic.
OBJECTIUS
| Elaborar o proposar la escala de tria que es consideri més adient per utilitzar als hospitals de Catalunya i els fonaments de la seva aplicació. | |
| Fer una proposta unificada i consensuada de motius de consulta. | |
| Dissenyar algorismes de tria en funció de motius de consulta. | |
| Fer recomanacions sobre la informatització del sistema de tria. | |
| Estudiar la utilitat, validesa, reproductibilitat i concordança de la escala de tria proposada en el nostre país. | |
| Establir un programa de formació específic pels professionals encarregats de portar a terme la tria. | |
| Integrar les dades dels resultats de l’aplicació del sistema als diversos hospitals per el seu estudi i propostes de modificació. | |
| Establir els paràmetres de qualitat referents a la tria. |
COORDINADORS DE REFERÈNCIA
Hospital Verge de Meritxell d’Andorra, jgomez@andorra.ad
Hospital Comarcal de Figueres, urgencies@hospfig.es
Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, gferrer@arnau.scs.es
Fundació Althaia, Manresa, 15740fre@comb.es / froqueta@chucm.org
Hospital de Palamós, jroman@hosppal.es
Hospital Mútua de Terrassa, ucies@mutuaterrassa.es
Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, htvcurg@tinet.fut.es
Pius Hospital de Valls, jrequena@piushospital.org
Hospital Municipal de Badalona jlvega@bsa.gs
Hospital Creu Roja d’Hospitalet de Llobregat Nicolas.Rico@chcr.scs.es
TERMINIS D’ACTUACIÓ DEL GRUP DE TREBALL
Els primers tres objectius mencionats es preveu que estiguin acomplerts al tercer trimestre de 2002. La resta d’objectius s’han d’assolir de forma continuada. Veure cronograma.
ADRECES ÚTILS
| caep.ca/002.policies/002-02.ctas.htm Pàgina de la Societat Canadenca de Medicina d’Urgències en que dona tota mena d’informació sobre la escala canadenca de tria (CTAS) |
|
| emergency-nurse.com/resource/refs/triage.htm Relació d’articles que tracten el tema de tria. Només hi surt referència no hi ha abstracts. |
|
| www.col-legidemetges.ad/sum/Triatge.html Pàgina on es detalla el sistema de tria elaborat per el servei d’urgències de l’Hospital Verge de Meritxell d’Andorra basat en la CTAS. |
VIES DE FINANÇACIÓ
S’està pendent de modificar la proposta de beca FISS incorporant les recomanacions aportades per aquesta institució per la seva presentació a la següent convocatòria.
REUNIONS
16/4/02 Centre Hospitalari Manresa Resum 1
21/11/02 Hospital Nostra Senyora de Meritxell d’Andorra Resum 2
17/01/03 Hospital Arnau de Vilanova de Lleida Resum 3
PROGRAMA TEÒRIC DE FORMACIÓ
SESSIONS FORMATIVES TEÒRIQUES
19/12/02 Hospital Nostra Senyora de Meritxell d’Andorra
CRONOGRAMA ACCIONS
| 2002 |
2003 |
||||||
| ACCIONS |
RESPONSABLES |
DES |
GEN |
FEB |
MAR |
ABR |
MAI |
| MÒDUL TEORIC PROGRAMA
DE FORMACIÓ EN TRIA |
8 hores durada / Màxim 30 assistents a cada sessió (metges/ses + infermer/as) |
19/12 |
20/02 |
||||
| MÒDUL PRÀCTIC PROGRAMA DE FORMACIÓ EN TRIA |
Màxim 4 infermeres per hospital 30 hores cadascuna |
||||||
| ACREDITACIÓ CURS DE FORMACIÓ |
Responsables SCMU i Hospital d'Andorra |
||||||
| FORMACIÓ INTERNA TRIA A CADA HOSPITAL |
Responsables i grup de tria de cada hospital |
||||||
| CONSENS MOTIUS CONSULTA I DISCRIMINANTS |
Responsable mèdics i d'infermeria de cada grup |
17/01 |
|||||
| ESTABLIR I CONSENSUAR INDICADORS DE QUALITAT |
Responsable mèdics i d'infermeria de cada grup |
||||||
| PREPARACIÓ DOCUMENT GLOBAL DEL PROJECTE |
Responsables SCMU i Hospital d'Andorra |
||||||
| INICI ESTUDI TRIA A CADA HOSPITAL |
|||||||
Al grup de treball s’han afegit amb posterioritat a la seva creació els serveis d’urgències dels hospitals següents:
- Consorci Hospitalari Parc Taulí de Sabadell
- Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
GRAU D’ACOMPLIMENT D’OBJECTIUS
Es proposa establir un MODEL CATALÀ DE TRIA D’URGÈNCIES.
OBJECTIU 1. Es considera que la escala més apropiada es una escala de 5 nivells i que aquesta escala ha de contemplar els aspectes més positius i amb validesa científica de les escales existents. D’aquesta manera s’accepta un model que combina els aspectes més positius i amb validesa científica de l’escala canadenca (CTAS) (a la seva vegada basada en l’escala australiana (ATS), amb un sistema d’algorismes electrònics (com el sistema del Manchester Triage Group) i indicadors de qualitat propis, capaç d’establir necessitats d’utilització de recursos (com l’ESI americà).
OBJECTIU 2. S’està pendent de les reunions del mes de gener i probablement febrer per consensuar els motius de consulta i acabar de definir els discriminants.
OBJECTIU 3. Els algorismes de tria estan implícits i explícits en el sistema informatitzat de Programa d’Ajuda al Triage (PAT) desenvolupat per el Grup d’Andorra dins del model andorrà de tria.
OBJECTIU 4. El model andorrà de tria està completament informatitzat i per tant es el que s’utilitzarà com a base per l’estudi.
OBJECTIU 5. Tot i que el rendiment, validesa clínica i indicadors de qualitat del model andorrà han estat estudiats a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell d’Andorra, al maig s’inicia l’estudi per valorar la seva aplicació i utilitat a diferents hospitals de característiques diverses.
OBJECTIU 6. S’accepta inicialment el programa de formació en tria proposat per el Grup d’Andorra que es podrà modificar en funció de noves aportacions. Aquest serà el nucli d’un programa de formació en tria de la SCMU-ACMES.
OBJECTIU 7. Pendents fase d’estudi.
OBJECTIU 8. Tot i que el model andorrà defineix uns indicadors de qualitat de la tria, el Grup de Treball de la SCMU-ACMES ha d’establir i consensuar els que consideri rellevants.


