Article 41è.
La Societat Catalana de Medicina d’Urgència, es podrà dissoldre per alguna de les següents causes:
| 1. | Per una resolució judicial ferma. |
| 2. | Per un acord de l’Assemblea General, convocada amb caràcter extraordinari expressament per a aquest fi. Per tenir validesa haurà de ser adoptada almenys per dos terços dels membres. Això no obstant, l’Assemblea no podrà acordar la dissolució mentre un mínim de la quarta part dels socis numeraris s’hi oposi, estigui disposat a continuar la seva vida i es comprometi per escrit a sostenir-la econòmicament. |
| 3. | Per la imposibilitat de realitzar el fi pel qual va ser constituïda la Societat. |
Article 42è.
En cas de dissolució de la Societat Catalana de Medicina d’Urgència, actuarà de comissió liquidadora l’última Junta Directiva en exercici, la qual, una vegada hagi realitzat els drets i les obligacions pendents, posarà el romanent del patrimoni social a disposició de l’ACMCB.
Article 43è.
En tot allò que no estigui contemplat expressament per aquests Estatuts, seran d’aplicació els Estatuts de l’Acadèmia.
 Tornar
als Estatuts |